viernes, 2 de enero de 2015

Relats conjunts 07: Instants

Aquella freda nit havia deixat les muntanyes i el poble coberts d’una neu que feia mal als ulls. De totes les xemeneies sortia fum i als carrers no hi havia ni una sola ànima viva. 

Pare i fill feien l'últim glop d'aquell te deliciós que els hi havia preparat la mare. 
- Joaneeeet! Afanya't! Marxem abans que els cérvols decideixin anar a fer la migdiada. T'ensenyaré com funciona l'escopeta que t'han portat els Reis. 

Caminant pel bosc silenciós de sobte senten sorolls a la copa d'un arbre. S’amaguen darrere d'uns arbustos i... - Mira Joanet... ...no pot ser... ... són micos?! 
El nen es desperta de cop: - Micos? Com mola! Això ho he de compartir a l'Instagram! -es treu un guant i busca a la butxaca. 

El pare, bocabadat i pensatiu, encara no podia creure-ho... Que potser l'Antònia s'havia confòs d'herbes i havia preparat el te amb les que no tocaven? Treu per fi el mòbil però…: - Merda! –els micos ja no hi eren.



3 comentarios:

aidamor dijo...

M'imagino la decepció del fill en no poder penjar la imatge a l'Instagram, això podria haver comportat molts nous seguidors... però el més trist és tot el que ens perdem mentre mirem el mòbil. La vida passa per davant nostre mentre nosaltres vivim inmersos en una realitat virtual de forma totalment voluntària... quina paradoxa calcetinrayado!

Nosu dijo...

vuelve al blog, no?

OS dijo...

apoyo a al de arriba